La Puntita · 5 de Mayo de 2022. 10:04h.

JORDI GARCIA-PETIT PÀMIES

Jordi Garcia-Petit Pàmies

Si abandonen la quimera ens podríem entendre

Transcric la carta que m’agradaria que els dirigents independentistes contestessin.

Benvolguts compatriotes:

Deixant ara de banda els interessos polítics i personals que hi teniu,  feu com  si   només vosaltres fóssiu  Catalunya, com si  només vosaltres defenséssiu  Catalunya. Dues fal·làcies que ens han abocat a una divisió de la societat catalana, profunda, però no insòlita.  

Només cal repassar la història de Catalunya per comprovar que la divisió ha estat  gairebé un constant. Dates  de la història de Catalunya : 1412, 1452, 1640, 1714, 1827, 1846, 1855,  1936  són  recordades perquè iniciaren o acabaren enfrontaments entre catalans.

La divisió actual, que es covava feia temps, la vàreu oficialitzar amb la resolució del Parlament de Catalunya  1/XI, de 9 de novembre de 2015, sobre l’inici del procés de “desconnexió de l’Estat espanyol”. La resolució, aprovada amb els vostres vots,  era “un brindis al sol”.  

Heu provocat un dels enfrontaments civils més estèril i més inoportú de la nostra història. D’entrada, no hi havia pel mig interessos econòmics immediats. Després, sí que n’hi hauria: els dels grups  beneficiaris de la independència, entre els quals alguns de vosaltres hi seríeu.

Però, com que la independència mai no fou ni remotament possible, hem de considerar la vostra decisió d’iniciar el procés com un  càlcul irresponsable, frívol, que no tenia en compte ni la realitat sociològica de  Catalunya, la de la població real, no la del  “sol poble” mític que us heu inventat, ni el context internacional, decisiu en tractar-se de la independència d’un territori.

 ¿Creieu que l’Estat espanyol, universalment reconegut en les fronteres peninsulars des de la pau de Westfàlia de 1648, dotat d’una constitució democràtica i d’institucions sòlides, membre destacat de la Unió Europea, membre estratègic de l’OTAN, pot ser desintegrat per vosaltres, amputant-ne Catalunya? No pixeu fora del test, una resposta sincera, si us plau.

No la donareu mai.

 Vosaltres i els vostres ideòlegs us dediqueu tothora a ofuscar i a fomentar l’odi contra Espanya  -“l’Espanya podrida” de Puigdemont- per justificar que mereix ser destruïda.

Costarà superar l’addicció a la quimera. Vosaltres us “reciclareu” fàcilment en alguna altra causa de la que també pugueu  treure profit. Costarà més als vostres seguidors al carrer i a les urnes, per tanta il·lusió com els fa la quimera.

Ja n’hi ha prou! Vosaltres, que els heu entabanat alimentant la il·lusió, teniu l’obligació moral i política de dir-los la veritat:  que els vàreu  enganyar, que la independència ni és necessària ni és possible. Dir-los la veritat  perquè tants somnis, tanta vehemència  es reconverteixin en energia col·lectiva per millorar la nostra societat, afligida per nombroses desigualtats.

Una d’escruixidora: més de 2 milions de compatriotes catalans es troben en situació de pobresa.

Hem arribat a aquesta xifra escandalosa després de dècades de governs nacionalistes, que deien que  feien “país”, però menystenien que el “país” és la gent que l’habita.

 No és cert, com dieu, que tota la culpa la té “Espanya” i que amb la independència ens en sortiríem millor. Això és un futurible i, per tant, indemostrable!

Una part de la culpa sí que la té “Madrid”, que des de fa segles  és el centre de classes extractives que s’aprofiten igualment d’altres poblacions espanyoles.

Podríem plantar cara plegats per reclamar el finançament que ens pertoca, el respecte que ens mereixem i el lloc que ens correspon a Espanya.  

Defensaríem plegats la llengua catalana en la mesura que encara calgui defensar-la.  Mantenir  la immersió com fins ara és un abús. No es pot defensar un dret ofegant-ne un altre. La qüestió lingüística és de les més delicades, si no la que més.

Poseu-vos en el lloc i els sentiments dels compatriotes catalans castellanoparlants. Hem d’arribar a una entesa de mutu respecte lingüístic. Per arribar-hi, n’hem de parlar, no hi arribarem imposant la immersió i un ús social impostat del català.

Podríem fer de Catalunya una comunitat social modèlica a Espanya i competitiva a Europa. No per un “mentrestant” egoista i deslleial, sinó per un temps  nou, solidari i compromès amb el progrés d’Espanya, perquè si Espanya va bé, Catalunya també hi anirà.

Si insistiu en la quimera de la independència -com esteu fent- sereu combatuts perquè sou uns reaccionaris, voleu anar cap enrere. I a més, sereu  escombrats amb l’ajuda de molts catalans. Ens dessagnarem i hi perdrem tots, com tantes vegades a la història de Catalunya.

Probablement, no llegiríeu aquesta carta, per això no paga la pena que us l’enviï.

 

PS. La incomunicació entre catalans forma part de la divisió i l’enfrontament que heu provocat.

 

 

 

Publicidad
Publicidad

4 Comentarios

Publicidad
#2 Andrea, Barcelona, 05/05/2022 - 18:01

És una bona reflexió que, qualsevol ésser racional, entendria i faria seva. Però, tal vegada, si la llegeixen, no són racionals ni honestos, no defensen Catalunya i els catalans, això sí, agiten les emocions d'una gran part de la ciutadania i només busquen el seu interès de classe.

#2.1 Jordi Garcia-Petit, BARCELONA, 05/05/2022 - 20:02

Gràcies als dos. Em feu sentir encoratjar per continuar l'anàlisi del que ens fan viure innecessàriament. La incomunicació entre els dos mons en què ens han dividit es precisament el fonament de la divisió. Escriuré sobre això.

#2.2 Andrea, Barcelona, 05/05/2022 - 23:07

2.1. Sisplau!

#1 El Sifoner, Era SECESIÓN no independencia, 05/05/2022 - 16:30

Bravo, excelente análisis de la situación de la CCAA catalana. Coincido plenamente con ud,
Ojala lo puedan leer algunos de los seguidores del SECESIONISMO CATALAN.
Pero me temo que para desgracia de Cataluña, no van a abandonar tan fácilmente esa quimera que han creado, lastima.