Publicidad
La Puntita · 13 de Mayo de 2013. 19:42h.

XAVIER RIUS

Director de e-notícies

Si Carrasco i Formiguera hagués mort a Mauthausen

El embajador francés homenajeando en, Mauthausen, a los republicanos muertos

Semblava difícil, però ja he trobat una cosa -més d'una en realitat- en què la consellera Ortega ja ho ha fet pitjor que l'aleshores conseller Joan Saura: la Generalitat no ha enviat enguany cap representant oficial a l'acte que l'Amical de Mauthausen celebra cada any en record dels més de 7.000 republicans que van morir en aquest camp de concentració, més d'un miler catalans.

Si a Carrasco i Formiguera hagués mort a Mauthausen en comptes d'afusellat a Burgos, segur que la vicepresidenta s'hagués afanyat a estar diumenge passat en la cerimònia oficial en què més d'una vintena de països commemoren les seves víctimes. Al capdavall, Unió s'ha abocat a reivindicar -legítimament- la memòria del fundador del partit des que ha tornat al Govern.

El conseller d'Interior, Ramon Espadaler, ja va afirmar el passat 9 d'abril -en la tradicional ofrena d'Unió de Joves en el 75è aniversari de l'afusellament- que "Carrasco i Formiguera és de tots, de Catalunya i sobretot un personatge universal". I dos dies després, el Memorial Democràtic i l'Ajuntament de Barcelona van organitzar un recital al Saló del Tinell de les Cartes de la presó.

Cal reconèixer que Joan Saura va ser el primer a impulsar la recuperació de la memòria històrica de les víctimes del franquisme. L'ara conseller de Territori, Santi Vila, quan encara exercia d'historiador, va publicar el 2004 un llibre -Premi Octubre d'assaig- en què feia autocrítica perquè el propi Jordi Pujol no se'n va recordar fins a la seva darrera legislatura (1).

"A Espanya, i també a Catalunya, han hagut de passar més de vint anys des de la mort del general Franco per trobar les primeres accions destinades expressament al reconeixement de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura", afirmava aleshores.

Malauradament, Saura es va passar de frenada i va acabar transmetent una imatge idíl·lica de la República que li va costar moltes crítiques. El propi Josep Termes, que havia militat al PSUC, calcula que només a la rereguarda republicana es van cometre uns 8.000 execucions només durant els tres primers mesos de la guerra (2). Termes, conegut com l'historiador de les classes populars, no és sospitós de revisionisme perquè fins i tot va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2006 amb el tripartit al Govern.

I per compensar les crítiques, Joan Saura va haver de visitar el 2008 l'anomenat Clot dels Aubens, un indret de Tàrrega (Urgell) on van assassinar 12 monges durant la Guerra Civil. La història l'hauríem de deixar als historiadors. Malament rai quan s'hi barregen els polítics.

Per això, la vicepresidenta Ortega ha comès ara el mateix error d'esbiaixament ideològic que va cometre al seu dia Joan Saura. Una víctima és una víctima independentment del seu color polític. L'oblit es produeix, a més, en el centenari del naixement de l'escriptor manresà Joaquim Amat-Piniella que els col·legues de la web Memoria.cat han ajudat a divulgar -felicitats pel premi a Joaquim Aloy, Josep Alert & cia-.

Amat-Piniella es va passar gairebé quatre anys i mig a Mauthausen. I, en aquesta efemèride tan important, no hi havia cap representant del Govern de la Generalitat. Ni la consellera. Ni el director general de Relacions Institucionals, Miquel Puig. Ni tan sols el director del Memorial Democràtic, Jordi Palau-Loverdos, que en canvi sí que va ser-hi el 2012. Com el seu predecessor, Joan Auladell, el 2011. 

La representació institucional del país, doncs, va quedar reduïda al regidor de Cultura de l'Ajuntament de Manresa, Joan Calmet, de CiU; i la de regidora de joventut de l'Ajuntament de Sant Coloma de Gramenet, Laia Tordera, del PSC.

Després del currículum, aquest és el segon error més greu de la consellera Ortega. En això, el Govern de CiU s'ha posat a l'alçada del PP, que tampoc no va enviar ningú a l'acte commemoratiu més enllà de l'encarregat de negocis de l'ambaixada espanyola a Viena. Per a Ortega -i per al director del Memorial Democràtic- sembla que hi ha víctimes de primera i de segona classe. Llàstima.


(1) Santi Vila: "Elogi de la memòria", Edicions 3i4, València 2004, pàg. 35

(2) Josep Termes i Arnau Cònsul: "La Guerra Civil a Catalunya", Pòrtic, Barcelona 2008, pàg. 46

 

 

 

Si em busques em trobaràs:

 

Web: http://www.xavierrius.cat/

Twitter: https://twitter.com/xriusenoticies



Facebook: http://www.facebook.com/xriusenoticies



Publicidad

1 Comentarios

Publicidad
#1 José María, Sevilla, 13/05/2013 - 21:17

Si Carrasco i Formiguera no hubiera abandonado Cataluña... quizá hubiera sido asesinado por la CNT, el PSUC o la ERC. Y pocos le recordarían hoy.
Descanse en paz en cualquier caso.