Publicidad
La Puntita · 2 de Septiembre de 2020. 20:42h.

XAVIER SABATÉ

Exconsejero del Gobierno de la Generalitat

Tres confrontacions catalanes

A Catalunya es lliuren ara tres batalles promogudes pels dirigents independentistes mentre la resta de la ciutadania romanem astorats. La més coneguda contra Espanya va tenir el seu prolegomen estiuenc a Perpinyà quan el President Puigdemont incità a la “ batalla definitiva “
Hi ha una segona confrontació que l’oficialisme indepe atia a l’interior de Catalunya contra els qui no combreguen amb la doctrina oficial. No deixen canya dreta o com es diu en castellà títere con cabeza. Aquest estiu hem vist nous objectius: el cardenal de Barcelona, rectors d’universitats, assessors molt qualificats del Parlament... però en general qualsevol – catalanistes no indepes inclosos - que gosi dir que per aquí no anem bé.

Encara hi ha una tercera confrontació: la que es lliura en el si del propi independentisme que posa de manifest la incoherència dels qui han reduït la política catalana a una mena de foc de camp de colònies infantils permanent on la competició rau en veure qui entona més cançons, qui penja més símbols, qui marca un pas més ferm en la marxa, qui aprova més mocions a les institucions.

Mentrestant, res de positiu. Som davant d’unes crisis de dimensions brutals: econòmica, política, social, sanitària, alimentària i ecològica però allò que ocupa els nostres dirigents no és el bon govern per resoldre-les sinó les confrontacions.

Se’n va Nissan de Barcelona però no de Cantàbria; se’n va de l’Arboç Saint Gobain però no d’Avilés i el Govern del sr. Torra denega projectes d’energia renovable que això sí ho podem decidir per ser autosuficients. Afegiu a aquest estiu les entrevistes sectàries del Director de TV3 reprovat pel Parlament fa tres anys, que el virus19 revifa i no se sap com començar el curs escolar amb garanties, l’índex de pobresa infantil pels núvols, el cost de matrícules universitàries com mai, retallada de serveis sanitaris i educatius, fuga d’empreses, privatització de serveis públics...

Poso en darrer terme els fracassos esportius: baixa a segona l’Espanyol; s’estavella el Girona amb un modest Elx i entre Directiva, Messi i Guardiola, el Barça fa un ridícul sense precedents, no ja pel resultat esportiu sinó per la manca absoluta de fair play, de lleialtat, transparència, agraïment i tot el que suposen els valors que han de presidir tota relació que hauria de ser modèlica.

I és que quan un país perd la unitat, ningú creu que s’hagi de retre comptes, ni el director reprovat de TV3 ni que s’hagi de renovar quan ja ha depassat llargament el seu mandat el Síndic de Greuges, no hi ha l’estímul de la feina ben feta, no cal ser emprenedor perquè tota la culpa ve de fora, es fomenta des de les principals instàncies l’incompliment de les normes i això es perllonga durant anys, acaba impregnant tota la societat. Parafrasejant G. Lichtenberg podríem dir que quan els qui manen desobeeixen, els qui han d’obeir perden el respecte. I així, s’obliden els valors, acaba regnant el sectarisme i la mediocritat i es construeix un imaginari per les noves generacions que creuen que tot això és normal, que ha succeït sempre, que és el que cal fer encara que regni el caos.

El projecte independentista és legítim. Però no els nacionalismes que posen la nació per davant de les persones com ara a Catalunya i a Espanya. Primer la integritat d’Espanya, diuen uns; primer la separació d’Espanya els altres. Per cert, cap dels projectes de Constitució de Catalunya que conec no contempla que una part del seu territori se’n separi.

Portem ja vuit anys de confrontació i com a resultat regna la incompetència, la divisió ha arribat a tot arreu, a totes les institucions, a totes les àrees socials, econòmiques, culturals, educatives, professionals, religioses o esportives. El resultat és també gent a la presó, un país mirat de reüll a la resta del món, amb tot el prestigi perdut, reculant posicions en gairebé tots els índexs i liderem el repunt de l’atur.

Així que, independentistes, no renuncieu al vostre ideal. Però comenceu a fer exactament a l’inrevés de com fins ara: primer els catalans i les catalanes. I no cal que treballeu “després” per la independència. Pot ser simultàniament, però subordinant-la al benestar dels homes i dones que vivim en aquesta terra. Només així guanyar credibilitat començant pels qui hem defensat sempre que Catalunya té dret a decidir el seu futur que és convenient i possible organitzar una consulta que haurem de decidir entre tots i no només vosaltres com es fa i en quins termes.

Mentre ens tingueu en aquest estat i només estigueu disposats a comptar amb les vostres migrades forces, mentre tingueu un govern dividit com ha reconegut el propi President Torra, mentre digueu que malgrat tot repetireu ( el desgavell actual ?), no podreu comptar amb aquells que creiem que només amb la màxima unitat podrem trobar una nova fórmula de relació amb la resta d’Espanya a la qual tant necessitem com s’ha demostrat aquest estiu i els que vindran.
No us afanyeu més en intents unilaterals eixorcs que tant dolor han generat i cap benefici – en podeu dir un ?. Prou de confrontacions. El poble de Catalunya necessita que digueu que no tornareu a participar del desgovern i que no podem continuar com fins ara. Només llavors començareu a ser creïbles  

Xavier Sabaté.

Exconseller del Govern de la Generalitat.

Publicidad
Publicidad

4 Comentarios

Publicidad
#3 pau, Altafulla, 01/10/2020 - 07:25

Ara resulta que els socialistes que fan política des dels 70, ara escriuren en mitjans fatxes com aquest? I a sobre es diu catalanista no indepe? Fua! Esteu fora de la centralitat catalana i no tornareu mai més. El país no olbidarà que sou la continuació de PP i C,s, ni més ni menys. Aneu a ballar amb l'Iceta!

#2 Timbaler , Bcn , 23/09/2020 - 08:26

Aquest article es un escrit fet en clau de buscar la convergencia amb ERC.
Però ERC es responsable directe del mal govern i la decadencia que denuncies.
Ja va sent hora de que els socialistes-nacionalistes deixeu de donar voltes al dret a decidir amb l’acord del Estat.
El dret a decidir del que parles o es unilateral o no será.

#1 Pepe, Alacant, 02/09/2020 - 23:09

No habrá independencia mientras el gobierno de España, y la UE no quieran, emperrarse en el tema, es como tratar de derribar un muro de 3 metros de ancho a cabezazos, y fantasear que aún siendo muchos los descalabrados, la derribaremos. Hay que pasar página, o seguir dando cabezazos a ver si cae.

#1.1 pepe, andorra, 14/09/2020 - 11:33

si, lo q tu digas, pero mientras hablas de esas cosas el dinero desaparece y los incompetentes campan a sus anchas y el nepotismo es la norma. Por eso hay q inventarse separatismos y hacer q los hombres y las mujeres se peleen, pq divide et impera, q es lo q hacen los politicos con el unico objetivo de llevarse la cartera, opino q no afirmo.