S’atribueix a l’exalcalde de Tarragona Joan Miquel Nadal l’expressió de “Parlament de fireta” per referir-se a la cambra catalana. El llavors dirigent de CiU havia estat diputat al Congrés i, quan va tornar al Parc de la Ciutadella, va trobar que allò era poca cosa. Encara recordo el disgust que li va donar a Joan Rigol.
El temps li ha acabat donant la raó. Avui hi havia tan poca cosa que, a l’hora de penjar aquest article a mitja tarda, no hi havia cap noticia del ple del Parlament ni al portal de la Corpo. La primera informació del dia era Pedro Sánchez diu “no” a Rajoy. I la segona la gossa que va saltar del balcó a Torredembarra.
Després venien declaracions de Francesc Homs, Pablo Iglesias, Albert Rivera -per aquest ordre, que també és sospitós. Més avalla les detencions a Lloret, el relleu a Downing Stret, un incendi al Pla de Santa Maria i la polèmica del CIE muntada per Ada Colau.
No m’estranya, d’altra banda: al matí només han validat el decret llei sobre contractació pública i han aprovat una resolució sobre la creació d’un pacte nacional per a la indústria. Després, això sí, han elegit cinc membres per al Consell Superior de Cooperació, un per al consell social de la Pompeu i dos per al de la Politècnica. Espero almenys que no cobrin.
Saben quina és la decisió més important que ha pres la cambra catalana durant els primers sis mesos de presidència de Carles Pugdemont? Destituir Daniel de Alfonso de l’Oficina Antifrau.
Només han apovat una sola llei: la modificació de mesures fiscals i financeres. I tres decrets lleis: el de seccions de crèdit de les cooperatives, el de l’increment d'un u per cent per als funcionaris i el de la pròrroga pressupostària.
Sóc dels convençuts crec que la inciativa política d’un govern no s’ha de mesurar només pel volum legislatiu, però tampoc per les declaracions èpiques. Avui, en canvi, tenim el president dient que "tirarem endavant sense por ni vacil·lacions". Lluís Llach afirmant que “en una democràcia no es poden empresonar les urnes”. I Jordi Turull assegurant que "l’acció exterior del Govern de la Generalitat és absoutament eficaç”" cosa, tot sigui dit, que no es creu ni ell.
L’activitat del Govern està tan sota mínims, deu ser la calor, que fins i tot se’n ressent la sessió de control: Anna Gabriel ha preguntat sobre “l’agenda feminista del Govern”, Albiol sobre el ‘top manta’, Lluís Rabell sobre la moció de confinaça, Miquel Iceta sobre el Consell de Governs Locals i Arrimadas sobre la corrupció. Ni l’oposició sap sobre què preguntar.
El problema és que ja portem així una llarga temporada: saben quin era el tema estrella del ple del Parlament d'ara fa just un any? Si hi hauria una llista electoral de la societat civil i si seria amb polítics o sense polítics. No hem avançat gaire des d'aleshores. No sé si el procés continua, però el país fa temps que està aturat.
