Publicidad
La Puntita · 9 de Marzo de 2020. 10:06h.

DANIEL BOIRA

Una bona història

Dilluns passat escoltava el Versió RAC1 durant un trajecte en cotxe. Em ve de gust fer un incís. He deixat d’escoltar pràcticament aquesta emissora des de ja fa un temps: la propietat és fidel seguidora del lema Gatopardià: “que tot canvïi perquè no canvïi res”; però, sobre tot, tinc una aversió innata -per tant, no hi ha cap mèrit personal- al gregarisme. Aquesta emissora, juntament amb la Conselleria de Comunicació (la Corpo) creen opinió a Catalunya; opinió acrítica, per cert.

Doncs dilluns passat convidaven un periodista estrella, analista, tertulià, … dels que tenen més o menys en nòmina. Aquest senyor es lamentava, queixava -en plena sintonia i comunió amb el periodista que dirigeix el programa- de que hi haguessin controls policials el passat diumenge per anar a veure Puigdemont a Perpinyà. Si tenim una Taula de Negociació amb el Govern d’Espanya (el Gobierno, deia amb un to burleta), però ja es veu que aquest govern no ho control·la tot, malgrat les indicacions d’aquest Taula de Negociació, perquè hi ha un jutge o jutgessa que ha processat més persones (Josep M. Jové, …). O sigui que aquest Gobierno que ara ja sap què ha de fer perquè ja té les directius de la Taula, resulta que no ho control·la tot, per exemple, els jutges. Ho poden trobar a RAC1 a la Carta del dia 2 de març.

Aquest és el nivell que tenim. Aquest és el nivell d’analistes, experts, cronistes parlamentaris. Aquest és el nivell de periodistes de programes estrella en emissora líder: ni mig comentari o insinuació que a una democràcia aquest control no pot existir. Aquest és també el nivell dels gestors d’aquests mitjants de comunicació (no oblidin el lema Gatopardià esmentat abans). I com la darrera anella d’aquesta cadena, aquest és el nivell de l’opinió pública: no existeix la crítica, la crítica interna ha desaparegut. Símptoma clar del nivell que tenim, del nivell de democràcia on ens hem situat; on el públic destinatari acaba esdevevenint ramat o tribu. Penso que una altra prova del que dic és el fet de tenir periodistas assenyalats.

És fidedigna la noticia? Està contrastada? Hi ha contrast d’opinions? Quins arguments es donen? Escoltin el tall i treguin conclusions. Doncs, segons el que jo veig, aquesta és la tònica habitual des de fa anys.

Vull transcriure ara algunes frases (disposo de la traducció al castellà) escrites per Jessica Guynn al USA Today publicat al desembre de l’any passat, “La desinformación no es sólo para tontos” es titula.

“Todos nos consideramos expertos en saber diferenciar la verdad de la ficción. Pensamos que compartir la desinformación en redes sociales es algo que le sucede a otras personas. Pero seamos honestos, cuando navegamos por nuestros canales, … no siempre tenemos activados nuestros filtros de pensamiento crítico, especialmente cuando nos enfrentamos a apelaciones emocionales.”

“Los investigadores dicen que este tipo de desinformación es peligrosa precisamente porque puede engañar a cualquiera con amplias consecuencias para nuestra sociedad y democracia.”

“La realidad es que solo repetir algo con la suficiente frecuencia aunque no sea cierto, ayuda a convencer a las personas de que sí lo es.”

Las personas son mucho más fáciles de manipular cuando están enojadas o asustadas por algo. Si una publicación hace que te hierva la sangre o te hace temer el futuro. Esas son dos de las líneas más rojas que te deben alertar a estar más vigilante. Pero también cuando algo se ajuste demasiado a tus creencias hiperpartidistas o cuando algo sea tan conmovedor y estimulante que no puedas esperar para compartirlo con todos tus amigos.”

“Pregúntate: ¿Quién es la persona que publica esta información? ¿Es confiable esta persona? ¿Qué más ha publicado esta persona? ¿Los reclamos en la publicación están respaldados por fuentes acreditadas?

¿Se están distorsionando los hechos? ¿Se dejan de lado las perspectivas que son diferentes a las suyas? ¿La persona que publica esta información tiene algo que ganar? ¿Hay otros sitios web legítimos que publiquen la misma información?”

Insisteixo: això és el que es viu a Catalunya en el contexte polític des de fa una colla d’anys. Com diu una recent cançó d’un conegut grup de música català: “…aquí volem una bona història abans que la veritat”.

Publicidad
Publicidad

0 Comentarios

Publicidad