La Puntita · 3 de Octubre de 2022. 12:34h.

JORDI GARCIA-PETIT PÀMIES

Jordi Garcia-Petit Pàmies

Una independència unilateral és una revolució

Ara resulta que si no s’ha assolit la independència de  Catalunya és per culpa dels polítics i dels partits independentistes. “Sense polítics ja seriem independents”, deia una pancarta de la manifestació de l’11 de setembre. Tuf d’eslògan anarco-nihilista.

La presidenta de l’Assembla Nacional de Catalunya (ANC), Dolors Feliu,  que honora la galeria de personatges pintorescos de l’independentisme, ho rebla: “la independència, de baix a dalt”. Asseveració que va fer vibrar els manifestants de l’11-S i que ha estat aplaudida pels ideòlegs rabiüts (Vilaweb) i les xarxes socials afins.

Són un sac d’emocions i disbarats. Hem de pensar per ells.

Una secessió de Catalunya per la via de la independència unilateral comportaria l’enfrontament amb més de la meitat dels catalans, els qui no volen la independència.

  Més de la  meitat, no cal comprovar-ho amb un referèndum.  L’1-O, del que pretenen que dimana un “mandat” per fer la independència, es va quedar, si donéssim per bones les dubtoses dades del Govern, a 767.943 vots “Sí” de la meitat del cens electoral de Catalunya (5.623.962 censats). A les eleccions del 2017 tot l’independentisme (2.079.400 vots) representà el 36,97% del cens i el 2021 (1.452.836 vots) el 25,83%. Els percentatges serien encara menors si els calculéssim sobre la població de Catalunya (7.679.410 habitants).

L’enfrontament seria un escenari dramàtic de conflicte civil entre catalans, que acabaria dirimint-se al carrer.

L’Estat espanyol, i qualsevol estat europeu que li volguessin fer una secessió, reaccionaria amb tots els seus mitjans per impedir-la. No el frenaria la Unió Europea, com s’especula gratuïtament des de l’òrbita independentista. La “internacionalització del procés”  té l’inútil objectiu d’esperar una “intervenció” de la UE.  Garantir la integritat territorial, mantenir l’ordre públic i salvaguardar la seguretat nacional són competències exclusives de l’Estat membre, que la Unió està obligada a respectar (article 4.2 del Tractat de la Unió Europea).

A més a més, la desintegració d’un dels Estats membres és l’últim que contempla l’UE. La desintegració és exactament el contrari de la finalitat fundacional de la construcció europea.

Sembla com si no s’adonessin que una independència unilateral és una revolució, independència que creuen tenir a l’abast, almenys això s’infereix de les paraules de  Dolors Feliu -que com a llicenciada en dret hauria de ser curosa amb els conceptes jurídics-, però també de les de Laura Borràs i de  les de tots aquells que parlen d’ “implementar”, “fer possible”, “reactivar”, “assumir”, “culminar” la independència.

És una revolució en el sentit que els historiadors i la doctrina política donen als esdeveniments que canvien dràsticament estructures, interessos, drets, fronteres, que tot això significaria una hipotètica independència de Catalunya. Els canvis revolucionaris només s’assoleixen amb violència, perquè cal imposar-los per la força a uns poders  que es resisteixen al canvi.  No hi ha hagut mai  cap vertadera revolució feta amb “somriures”. Totes les revolucions han estat tràgicament violentes.

¿Qui seria l’ “agent revolucionari” per a la independència a la Catalunya dins d’Espanya, en el marc de l’UE i de l’OTAN, en el context internacional actual? No se n’albira cap, o sigui, ningú.

Els dirigents independentistes són uns bocamolls de saló, els retrata la niciesa del mantra “Ho tornarem a fer”. La “gent” de l’ANC a tot estirar fa una performance l’11 de setembre. El “tsunami democràtic” es va fondre tot sol. CDR, Arran i altra jovenalla surten de tant en tant  a jugar com en la nit de Sant Joan.  

Hom pot deduir que tot plegat és una xerrameca frívola i que no cal amoïnar-s’hi. Doncs no, la xerrameca és una intoxicació que mou 150.000 manifestants per la independència (unilateral) i alhora una cortina d’enfosquiment darrere la que fan una viu viu sucosa els beneficiaris de la nomenclatura independentista. Aquesta xerrameca divisiva, destructiva de Catalunya,  ha de ser denunciada i combatuda.

De les raons materials objectives, que  n’hi ha en el malestar o desafecció , induïts o no,   de més de 150.000 catalans -no solament dels qui van a l’11-S-  els  dirigents independentistes no en volen parlar, diuen que és “autonomisme”. Oposen la realitat a la revolució que mai no faran. Ni roseguen ni deixen rosegar l’os.   

Publicidad
Publicidad

9 Comentarios

Publicidad
#5 pepe, Andorra, 05/10/2022 - 12:05

Una independencia unilateral, será muchas cosas, pero no es una revolucion, cambiar una oligarquía por otra, no es revolucion, cambiar un mal amo por otro, no es una revolucion. Claro q habría q ver q entiende usted por revolucion. En una revolucion, cambian las estructuras de poder, pero si no cambian dichas estructuras, no es una revolucion.

#4 Carles Fortuny, Palau de la Degeneralitat, 03/10/2022 - 19:09

"una independència unilateral és una revolució", y ésta lleva siempre implícita previamente un golpe de Estado, no se le olvide.

#3 Onofre de Dip, Vigo, 03/10/2022 - 17:45

Se piensa que las revoluciones las llevan a cabo los parias de la tierra. No es verdad. Las principales revoluciones en la Europa y América de los siglos XVII, XVIII y XIX son obra de las élites burguesas. Con acompañamiento popular en condición de mera comparsa. Y bajo control. Incluso la bolchevique fue cosa de un grupo profesional.

#2 Onofre de Dip, Vigo, 03/10/2022 - 17:34

Cada vez que la clase dirigente catalana ha pretendido retar al poder soberano (1462, 1640, 1705) ha salido trasquilada. Y cuando en 1917 quiso utilizar al movimiento obrero y, quien lo diría, a una parte del ejército para subvertir el sistema de la Restauración, acabó con la posibilidad de que este evolucionara en un sentido democrático.

#1 pepe, Andorra, 03/10/2022 - 14:05

no, seria una involución, lo revolucionario seria acabar con el estado depredador q nos asfixia y nos maltrata, eso si seria revolucionario. El cambiar de señor feudal no es una revolucion. Lo cual me lleva a pensar q usted no tiene ni idea de lo q es una revolucion de verdad, por mucho q haya puesto la definición por escrito. Espero equivocarme.

#1.1 Onofre de Dip, Vigo, 03/10/2022 - 17:58

Don Jordi ha explicado muy bien la cuestión, Pepe. Pero tendemos a pensar que cualquier revolución tiene un carácter intrínsecamente progresista, y no es así. Fue profundamente reaccionaria la revolución de los estamentos privilegiados catalanes en 1462 contra el rey. Y lo fue también la secesión de los estados sudistas en 1860-61.

#1.2 pepe, Andorra, 04/10/2022 - 11:14

Si, se ha explicado muy bien, pero aunque este de acuerdo en q las revoluciones siempre parten de la cupula q quiere poder y no lo tiene y nunca del pueblo llano, no estoy de acuerdo en q cambiar de amo, sea una revolucion, si cambio una oligarquía por otra, es involución, q es lo pudo pasar en Barcelona hace 5 años, gracias a Rajao.

#1.3 Andrea, Barcelona, 04/10/2022 - 19:16

Me parece que os estáis yendo por los cerros de Úbeda. Habla de lo que es una declaración de independencia unilateral y sus consecuencias.

#1.4 pepe, Andorra, 05/10/2022 - 11:41

no, define esa declaración como revolucionaria y yo lo niego. Es una involución, un golpe de estado, q puede o no, desembocar en una revolucion, pero no necesariamente. Un cambio de una oligarquía feudal por otra no es una revolucion, la revolucion es q el pueblo tome las riendas de su destino y se preocupe por ello todos los días.