Publicidad
La Puntita · 13 de Febrero de 2018. 07:42h.

IGNASI FARRERES

Ex consejero de Trabajo de la Generalitat de Cataluña

Unitat i diàleg intern i extern. Ens cal arribar-hi


Ningú no sap en aquests moments (mitjans de febrer) com acabarà el conflicte per a l’elecció del nou president de la Generalitat i el corresponent Govern efectiu. El que sí que sabem tots (o gairebé tots) és com no acabarà: el president “in pectore”, Carles Puigdemont, no serà president efectiu. Ens convé, és una necessitat de tots els catalans, que hi hagi un president i un govern efectius que, traient-nos de sobre la llosa del art. 155, es preocupin de les complexes tasques de la governabilitat diària, que porten mesos i mesos bloquejades.


A més, aquest govern haurà d’escometre una delicada tasca: refer el diàleg i les relacions amb el govern de l’Estat, malmeses durant aquests darrers anys per la pulsió única per la independència. No serà fàcil! Estem en una situació de bloqueig. Hi dos blocs de caire fonamentalment identitaris que es mouen per motivacions predominantment sentimentals i que no volen comunicar-se sense la prèvia rendició de l’altra part. Són per una banda els partits PP i Cs i, per l’altra, les tres formacions independentistes (JxCat, ERC i la CUP). Al mig hi ha dues formacions: l’aliança electoral Units per Avançar amb el PSC, i els comuns, minoritaris parlamentàriament  avui, però que amb molts ciutadans catalans, fins i tot votants dels altres dos blocs,  preconitzen un gir radical en l’enfocament de les conductes polítiques per sortir de l’atzucac. Defensen que cal restablir el diàleg, la negociació i l’acord amb tots plegats, o amb els màxims possibles. Aquest diàleg ha de ser establert en un doble sentit: intern dins de Catalunya, i després amb l’Estat i les forces polítiques estatals.

 

Els detractors del diàleg amb l’Estat sempre han al·legat que és  impossible, perquè l’Estat no vol negociar mai. Incorren en el greu l’error de voler forçar l’Estat a una negociació sols sobre un únic punt: la separació de Catalunya en un estat propi i, a més, això assolir-ho amb el suport de menys del 50% dels catalans i, per tant, amb més de la meitat dels catalans en contra. Els líders independentistes han comés aquests anys el greu error de marginar i depreciar tots els catalans que, desitjant un bon encaix de Catalunya, no recolzen la independència. Així l’independentisme ha anat reduint o bloquejant el seu suport popular -certament molt gran-, però minoritari, dels partidaris de la via unilateral.


No s’han adonat d’allò tan senzill, que ja fa uns anys un catalanista autèntic com l’exconseller d’Economia i Finances, Antoni Castells, deia  que Catalunya només podria modificar substancialment la seva relació amb l’Estat, quan darrera de les seves reivindicacions hi hagi una gran majoria del poble català. Aquest és el camí; l´ únic possible; per això diem que, primer, cal restablir el diàleg intern entre els catalans i, després, abordar, des de la unitat, la negociació amb l’Estat perquè siguin reconegudes les reivindicacions bàsiques de les veus majoritàries dels catalans: reconeixement del caràcter nacional de Catalunya, amb les competències sobre llengua, cultura, ensenyament i amb un sistema de finançament solidari, però suficient per a les nostres necessitats.


Estem convençuts que aquesta tesi s’haurà d’anar obrint camí poc a poc a mesura que es vegi que les posicions maximalistes i minoritàries porten a la pèrdua de qualsevol autonomia i a la frustració dels ciutadans de bona fe.


Ignasi Farreres, ex Conseller de Treball  (1988-1999).

4 Comentarios

Publicidad
#3 Sarola, Castelldefels, 15/02/2018 - 18:40

Ja veig que trobes a faltar els cursos de formación. Que be anava tot quan només us dedicaveu a robar.!

#2 Lula, Bcn, 13/02/2018 - 19:45

Un discurso ya pasado!

#1 Andreu, Mataro, 13/02/2018 - 17:21

Primer es monta 'el pollo' i després es demana diàleg. Sí ja ens coneixem tots.

#1.1 pepe.----, andorra, 20/02/2018 - 14:24

si, como los mafiosos y la proteccion, si les pagas, no te destrozan el local....Y así llevamos pagando 40 años para q al final, nos destrocen el local igualmente. Lo dicho, contra Franco, luchabamos mejor, al menos se sabia a ciencia cierta donde esta el enemigo.